Cronica de la carrera de SOFÍA GARCÍA BARDOLL,XTREMELAGOS DE COVADONGA'14.

tal i com vam parlar ahir, tènvie un xicotet resum de l’experiència del cap de setmana.

Dijous a migdia viatjave camí de Cangas de Onís, pues dissabte disputavem la marató XTREMELAGOS DE COVADONGA’14, i la idea ere estar allí divendres tranquils, ja que el viatge per a mí ere d’unes 9 hores en cotxe, i clar, sent la última prova de les EMM SERIES (European Montain Marathon Series), on me jugave guanyar, volie estar el menos cansada possible pel viatge.

Després d’haber disputat dues proves, me presentave en Asturies amb 181 punts, soles superada per una xica británica, la qual tenie 200 punts, i que en principi, no venie a còrrer aquesta marató.

Dissabte a les 9:00 del matí donen el tret de sortida desde «el Repelao», començe la marató, on faig una sortida normal, tenint en compte que tenim per davant 42 kms i 3200 metros de desnivell positiu. La carrera es espectacular, amb vistes molt aèrees i un marc incomparable, preciòs. Pero jo abans d’arribar a la mitja marató ja me done conter que no tinc un bon dia, i me deixe influenciar per alguns pensaments negatius, la qual cosa me fa patir bastant en carrera.

A més a més, sòc conscient que porte una temporada molt llarga, acumulant moltes competicions i algunes de molt dures, i això a les cames ja pese. Així es com me senc jo al km 25, pesada, que no me va el còs, que no me responen les cames. Allí anave en 8a posició femenina. Un company canari m’espente del control forçant-me a que continue, no se per què li faig càs, i abandone el control. D’ahi a meta va ser una lluita contra mí mateix, pues els dolors a la zona lumbar m’estaven doblegant bastant, les pujades eren molt dures i molt llargues, i això s’acuse molt a la zona que ja tinc resentida de feie kilòmetres.

Tot i això conseguisc passar a gent i mes gent, això me fà sentir-me més positiva, tot i que el dolor lumbar ahí estave deixant-se notar de valent.

Aconseguisc passar a varies xiques, la qual cosa me motive, i acabe entrant a meta en 4a posició absoluta i 3a senior.

4a, no està mal, ens demanem massa, i sempre bé es impossible, i més a estes altures de la temporada. Necessite un descans, menos mal que el tinc propet.

Vicente Redondo del Cuenca-Dolomia, es el guanyador de les EMM SERIES i jo, amb 327 punts la guanyadora.

Ací tens el enllaç de les classificacions: